Anhela sentir de nou la fredor de les primeres gotes de l'aigua de la mar, la remor de les onades, el gust salat als llavis, la brisa despentinant-li els cabells, l'escalfor de la sorra sota els peus, la companyia de bona literatura, els xisclets dels nens de fons, albirar les barques que tornen a port i els colors dels estels voleiant, sentir-se viva sota el sol i veure que les ferides de l'hivern van cicatritzant.

Amb una rosa a la mà li dirà que l'estima i més tard pensarà i desitjarà secretament una altra dona.

Es vesteix només amb un somriure, ha decidit que no se'n desfarà per molt que el vent bufi en contra.

 El sol assecà l'aigua de la seva pell nua i salada, enfonsà els dits a la sorra calenta i desitjà que aquell instant fos infinit. 

Sap que és l'altra, la dels missatges d'amagat, la del sexe prohibit i en secret però tot i així espera, l'espera. Fins que el veu arribar de la mà d'ella, se la mira de reüll i fa veure que no la veu.

Cansada d'esperar al cavaller, la princesa va fer amistat amb el drac i va plantar un roser.

En un moment d'intimitat davant el mar, la brisa que li acaronava la cara la va embolicar amb inspiració i va començar a escriure microcontes. Uns mesos després va començar a publicar-los sota el joc de paraules "El meu Mont".