Et despertes d'un mal humor de mil dimonis. No has descansat. Tot i el cansament per l'activitat del dia anterior quan va ser l'hora de posar-te al llit no hi va haver manera d'aclucar l'ull. Has consumit hores i hores de ràdio i has sentit les campanes recordan-te insistentment que estaves perdent la nit.
Has pensat tantes vegades com seria de fàcil tenir un botonet que ens posés el cervell en stand by o directament comptar amb la tecla Delete de pensaments que fan mal rotllo i poder llençar-te de cap al món dels somnis. Però les persones som complicades per naturalesa, potser el nostre encant rau en aquest fet, no tenim un fulletó d'instruccions i som imprevisibles. Per això de vegades tu mateixa et sorprens per les coses que fas o dius. La rauxa et visita de tant en tant, et dóna la mà, t'estira i llavors et sents imparable. T'agrada arriscar-te, jugar, però no t'agrada perdre. La coneixes molt bé la sensació i saps que no t'agrada perdre, ho detestes. Llavors et promets a tu mateixa que no t'arriscaràs tant, que de vegades no val la pena la molèstia de ni tan sols parar el taulell de joc. Però saps que no ho faràs. T'encanta ser així. Malgrat que alguna vegada no pots dormir i l'endemà estàs de mal humor, com avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per col·laborar!